Inici > actualitat i mitjans > notícies

Titular notícies

Ricardo Collado, president del Geven: "Volem que Les Madrigueres irradiïn sobre el Penedès una manera de fer més amable amb el medi i amb les persones

Dijous 25 Juliol 2019 - 21:18

Coneixem el Grup Ecologista de El Vendrell i el Baix Penedès de la mà del seu president Ricardo Collado, i del seu projecte a l'espai litoral de Les Madrigueres.
En Ricardo Collado és biòleg. Va néixer a Barcelona però ja fa molts anys que es va traslladar al Baix Penedès, a Cunit, a on va entrar en contacte amb el Geven, entitat que avui presideix.

Com va néixer l'entitat?
A finals dels 80 la gent del Penedès va pensar que calia una entitat ecologista a la comarca, i es va crear Grup Ecologista de El Vendrell i el Baix Penedès. Al llarg dels anys ha tingut molts alts i baixos, però des de molt aviat es va centrar en Les Madrigueres. Les Madrigueres són el nostre projecte més important i també més emotiu. Salvant distàncies, es podria dir que som germans petits de l'Apnae i els Aiguamolls de l'Empordà.

Què són Les Madrigueres?
Es tracta d'un dels últims espais naturals de la costa del Penedès, al tram final de la riera de la Bisbal. Tot i les reivindicacions del Geven per mantenir l'espai, hi havia projectada una urbanització amb 1.500 habitatges a la zona. L'any 2000 va haver-hi una gran riuada a El Vendrell i la zona es va inundar, i aquest fet va donar arguments perquè la zona fos declarada no urbanitzable.

I des d'aleshores l'espai està salvaguardat?
Des d'aleshores ha començat un llarg procés.
El 2006 es va aconseguir aprovar un Pla Especial de la Zona, que recollia quines intervencions es poden fer a l'espai i quines no. Es va aprovar un Pla de Naturalització, que va ser assignat a una constructora amb un pressupost de milions d'euros, a canvi de poder construir a una zona de càmping. Però amb l'arribada de la crisi el 2007 tot va quedar congelat.
L'espai havia passat a mans de l'ajuntament, i des del Geven hem estat empenyent per la naturalització de l'espai.
El 2015 vam aconseguir una petita subvenció de la Generalitat per espais protegits, de 5.500 €, a la que es va sumar una aportació de l'ajuntament de 3.000 €: això ens va permetre crear una primera llacuna basada en el projecte de naturalització. L'ajuntament va començar a complir el Pla especial de protecció, va retirar el pàrquing, va fer un mirador.

S'ha pogut desenvolupar tot el projecte?
El 2016 ens va entrar en joc un projecte del Ministerio de Costas. Contemplava un pàrquing, 3 accessos, la connexió del passeig marítim. Era un projecte que trinxava l'espai i no era compatible amb un pla de naturalització, i va tornar a sorgir el conflicte. El Geven vam començar una campanya perquè es modifiques el projecte. Vam aconseguir que l'Ajuntament i al Generalitat s'hi afegís i que el projecte es modifiqués. Però malauradament ja havien fet alguna intervenció. Vam demanar una compensació i es van poder crear les 3 llacunes litorals.
Actualment nosaltres demanem la llacuna, la abalisació de la platja pel corriol, poder connectar les llacunes, moure l'avinguda Palfuriana i fer-la per als vianants.
Amb un ajut de la Fundació La Caixa nosaltres hem condicionat la zona per les aus limícoles i corriol camanegre, hem millorat l'accés i hem fet senyalitzacions.

Teniu un acord de custòdia amb l'ajuntament?
Estem en procés. Actualment estem redactant un pla, a partir de la recopilació de tots els estudis que s'han anat fent aquests anys: anàlisis d'aigua, de sòls, seguiment d'aus... Vol ser un document científic que acompanyi un pla d'acció. Volem que Les Madrigueres connectin amb un corredor ecològic, amb zona sense urbanitzar i amb les muntanyes.

Quins altres projectes dueu a terme?
Fem el seguiment del corriol camanegre a la comarca: a Les Madrigueres, a Coma-ruga i al Torrent d'en Pedro.
HI ha una població fixa de 20 corriols, però no augmenta. Hem de dir que aquest any a tot Penedès de moment només 4 pollets han aconseguit tirar endavant. Creiem que el motiu és que la gent salta abalisaments i pels gossos. També hi ha depredació natural com les garses però no són el problema principal.
Vam col·laborar amb la revegetació del torrent d'en Pedro, un espai molt interessant perquè també hi niua el corriol.
Actualment formem part de la plataforma del Penedès No fem el Cim, en contra de la creació d'un polígon logístic. Com a Plataforma proposem una alternativa, com la creació de la Regió Agroalimentària del Penedès.

Quantes persones componen l'entitat?
Som una entitat petita, amb una vuitantena de socis. Som un grup de persones diverses: des de persones jubilades amants de la natura, a persones amb estudis en biologia i medi ambient que aporten una visió més tècnica. Estem contents perquè quan fem una acció de voluntariat solen venir entre 30 i 40 persones, veïns i veïnes de El Vendrell, Calafell, Cunit....

Quines activitats de voluntariat feu?
Fem moltes activitats, sempre a partir de les Madrigueres. Fem sortides d'educació ambiental, i jornades d'anellament; a la gent li agrada molt la divulgació científica, poder veure la fauna. Fa pocs dies l'ajuntament va organitzar jornades sobre les espècies invasores. Val a dir que a les 4 llacunes recreades no hi ha massa invasores, tot i que fa uns mesos algú hi va posar tortugues de Florida. Però a la desembocadura de la riera de la Bisbal s'ha detectat cranc blau i cranc americà, cotorres, bec de corall..

Quin aspecte us ha influït o condicionat més a l'hora de desenvolupar els projecte de custòdia de la vostra entitat?
De moment no estem professionalitzats, a excepció de moments puntuals pel seguiment d'algun projecte.
La part que més ens ha incidit a nosaltres és i ha estat la política. D'una banda, les persones que fan política. És molt diferent si aquestes persones tenen coneixements i criteri en temes de conservació: si han sentit parlar de custòdia o coneixen les estratègies de conservació.
De l'altra, també nosaltres hem fet molta política: no hem tingut mai massa recursos i el que hem aconseguit ha estat parlant amb moltes persones i intentant posar-les d'acord per la protecció de la natura.

Quina creus que és la visibilitat de les ONG ambientals de conservació? 
Crec que hi ha dos mons paral·lels que de vegades no s'hi troben: hi ha un sector de la societat que coneix temàtiques ambientals i la presència de ONG al seu municipi, al seu territori...i un sector que no en té ni idea. Ja quan s'entra en la paraula custòdia del territori crec que hi ha un total desconeixement.
Però a Les Madrigueres hem demostrat que les persones treballant de manera conjunta i organitzada podem fer moltes coses per la natura: podem protegir espais naturals, fer que l'administració se n'adoni dels impactes i les necessitats, i empènyer-la a actuar.

Quins són els vostres projectes de futur?
Estem a una època en què hem d'estar atents que no es reactivin moltes coses antigues que la crisi va aturar. Sóc optimista i crec que les aconseguirem parar.
Volem que Les Madrigueres siguin un nucli que irradiï sobre tot el Vendrell i la comarca que hi ha una manera de fer més amable amb el medi i amb les persones.
Volem parlar de les platges i reivindicar-les com a espais naturals, no com a piscines. Transmetre la idea que el plàstic embruta, però les algues no. Que hi habita el corriol camanegre, una au protegida, i que hi tenim moltes àrees potencials d'aniuament, i per tant caldrà abalisar i preservar algunes àrees. I que hi ha una altra manera de viure la platja, basada en els seus valors naturals.
També observem atentament l'impacte dels ports esportius i les noves dinàmiques d'acumulació de sorra que han creat; i estem pendents de la zona de desmantellament de la tèrmica de Cubelles, on històricament hi havia hagut salines.

Quin moment destacaries en aquests anys al Geven?
Crec que hi ha hagut molts moments especials.
Va ser una fita quan vam aconseguir que la Generalitat ens fes cas en el projecte de modificació de Costes i el vam poder rectificar. I aleshores quan a l'hivern el mar va entrar finalment a les llacunes va ser molt bonic.
Hem viscut moments difícils, hi havia persones molt enfadades amb nosaltres perquè ens oposaven a la connexió del passeig marítim, però que ara ens han vingut a dir que ho han entès, que hi poden passar i veure i apreciar i gaudir de la natura. Estaven enfadats amb nosaltres però en veure el resultat ens han reconegut la feina, i això és molt gratificant.
Crec que la majoria de gent avui està contenta de tenir aquest espai natural.
Comentaris
El teu email no apareixerà enlloc
Control Antispam


Últimes Notícies