Inici > actualitat i mitjans > notícies

Titular notícies

Crònica de les jornades d'Educació i Comunicació ambiental

Divendres 3 Novembre 2017 - 12:01

 Els dies 5 i 6 d’octubre es van celebrar els Diàlegs d'educació i comunicació ambiental, organitzats per la Societat Catalana d'Educació Ambiental, (SCEA).
 
Dijous 5 el programa es va centrar en reflexions sobre l'educació ambiental. Es destaca el fet social dels espais naturals, i per tant que l'educació ambiental ha de tenir un enfocament d'abast col·lectiu buscant l'acció i la transformació social. Els espais naturals permeten establir un vincle amb la natura, i l'educació ambiental ha de ser capaç de crear espais de participació per enfortir aquest vincle.

La jornada de divendres 6 va estar dedicada a la comunicació. El filòsof Jordi Pigem va parlar de la renaturalització de la cultura, i va citar l'Ecological Self i la Deep Ecology. La seva crida a la desmaterialització fa referència a la insostenibilitat de la dependència material i tecnològica, i a la crida a recuperar l'autonomia a través de tecnologies més senzilles i renaturalitzades.  Divendres 6 es va dedicar a la comunicació ambiental.  A partir d'una taula rodona al voltant del periodisme ambiental van extreure's idees com la necessitat de vincular la lluita ambiental amb les lluites socials, l'interès que les entitats ambientals es postulin com a fonts d'informació fiables, de mantenir un equilibri entre la denúncia i l'alarmisme i la presentació d'idees inspiradores. Es va mencionar com el llenguatge ambiental ha estat usurpat, i per tant la idoneïtat de parlar amb missatges senzills sense fer servir etiquetes: impost per contaminar al lloc d'ecotaxa. Per a Antonio Cerrillo és important comunicar que si bé el medi ambient és una qüestió col·lectiva, no es poden difuminar les responsabilitats personals i cal exigir responsabilitats als que tenen noms i cognoms per molt poderosos que siguin. Si bé no es pot abusar dels missatges catastrofistes, sí que cal fer saltar les alarmes de tant en tant, per despertar la gent de l’anestèsia.
 
La crònica extensa es pot llegir tot seguit
  • Oscar Cid, membre de la UICN, i un dels referents de l'educació ambiental a Catalunya, va fer una ponència posant l'interès en el paisatge com a element clau per la interpretació del medi. La pregunta de per què tenim espais naturals, es respon referint-se als seus valors: científics ecològics, paisatgístics, i també socials, educatius, i recreatius. Convida a no oblidar que són també espais de producció per la subsistència, on conviuen moltes persones en l'espai, amb les seves aspiracions i expectatives:
  • Considerant que el 80% de la població viu en entorns urbans, els escenaris naturals esdevenen escenaris idonis per a l'educació ambiental: permeten educar, crear vincles emocionals amb la natura.
  • La visita als espais naturals són percebudes com a experiències lúdiques, encara que formin part de programes educatius. Aquestes visites de la ciutadania han de ser vistes com a oportunitats de realitzar projectes compartits. 
  • En resum, l'Educació Ambiental en els Espais naturals permet l'apropament de la població, que s'apropia dels valors; participació: atenció a distingir entre programes descriptius i programes realment participatius; capacitar els agents locals; adequar programes específics per a diferents tipus de publics.
  • Hi ha 2 models que coexisteixen: A) Una concepció naturalista del medi ambient, amb programes molt - excessivament- orientats a la infància. Es posa l'émfasi en el canvi individual, traslladant la responsabilitat a l'individu - i no tant en la col·lectivitat. B) Una concepció social: l'espai natural protegit és un espai social, escenari de polítiques sostenibles. En aquest cas la concepció és holística, i NO es dirigeix principalment als escolars. 
  • Margarida Feliu, membre de la SCEA,  planteja una reflexió sobre els criteris de qualitat i els materials de l'educació ambiental.
  • L'educadora centra la importància a definir bé quin és l'objectiu educatiu que es vol aconseguir a l'hora de dissenyar un material, i recordar que el material NO és la finalitat en si mateixa. Moltes vegades cal reflexionar sobre si realment cal crear nous materials. Si decidim crear-ne un de nou, és perquè volem aconseguir quelcom. En general es constata que hi ha recursos que no es fan servir.
  • També es constata la idea en educació ambiental que la gent està una mica tipa que li diguin el que ha de fer i de rebre "manuals d'instruccions"; per això l'educador ambiental ha de recuperar més que mai la seva funció de ser un "provocador d'aprenentatge": ha de ser qui aprèn que vagi recorrent el camí, i l'educador donar la informació quan l'usuari la demana.
  • El procés ha de ser una introducció al diàleg democràtic, un procés social: ja no serveix el "Jo que puc fer2? si no el "NOSALTRES que podem fer"? Cal anar al màxim de gent possible
  • Finalment, un material ha de ser "esperat", desitjat, és a dir, aparèixer quan fa falta, quan respon a un objectiu i per tant tothom l'espera.
  • Com a conclusió Margarida Feliu considera que l'educació ambiental ben dissenyada ha d'induir a l'acció, generar petites satisfaccions col·lectives i treballar col·lectivament .
  Durant la tarda es van realitzar tallers en paral·lel. 

En el taller sobre com comunicar els aspects ambientals  van aparèixer conceptes com:
  • En general en analitzar els aspectes de la vida, se solen deixar de banda els aspectes ambientals: encara no estan interioritzats. P. ex, quan triem on anar de vacances, s'avalua el transport, el CO₂ emès, l'allotjament o alimentació seleccionada, l'impacte social, del nostre viatge?
  • De vegades hi ha missatges confusos: té realment sentit un taller de reciclatge de càpsules de cafè?, o la publicitat  Envas on vas indicant que només es recicla el material dels objectes que són envasos?
  • El consumidor ha de tenir dret a conèixer tots els aspectes ambientals: caldria exigir-los, i poder mirar les coses 2 vegades abans de triar-les.
  • Cal anar incorporant les qüestions ambientals a totes les rutines
  • Fer entendre que cada vegada que es llença alguna cosa a un contenidor, encara que sigui de reciclatge, és un fracàs.
  • Més complex és un problema, més important és la participació de la gent 
La jornada del divendres 6 es va centrar en la COMUNICACIÓ AMBIENTAL

Va iniciar amb una conferència de Jordi Pigem. Segons el filòsof tendim a la desmaterialització: això tant per als grans estats com per als altres temes. Considera que serà inviable continuar la tendència de transportar aliments i materials des de les altres parts del món, construint més i més pantalles, per fer servir un "google" que ara mateix ja consumeix tanta energia com la ciutat de San Diego. Segons ell, el nivell de dependència material i tecnològica és insostenible. Defensa la tesi que el futur no pot estar totalment bolcat en les noves tecnologies, sinó que la tecnologia haurà de ser a escala més humana, amb un renaixement de la tecnologia més senzilla. Entre altres coses perquè no es pot tenir tan material tecnològic que requereix tanta energia.  Pigem recorda que la humanitat ha viscut al llarg dels segles dignament sense els consums d'energia actuals, i sense energia nuclear... En aquest sentit recorda a Keynes, que va predir que amb la innovació tecnologia en el s. XXI, treballant 2 hores podríem cobrir les necessitats vitals. El mateix autor augura que en el s. XXI la cobdicia i l'afany de diners es tractarien com a malaltia mental. Pigem repassa estudis sobre les societats més eficients, que són precisament aquelles que treballen menys. Seguint estudis antropològics, un dels pobles més eficients són els aborígens australians, que fa 40000 anys que viuen de forma sostenible.
 
Vist des d'un hipotètic planeta extraterrestre, es veuria que l'objectiu de la vida humana no és fer créixer el PIB i poder consumir més en l'àmbit personal. Si es pregunta a la gent el que li fa feliç, la resposta és poder-se dedicar al que li trobes sentit, i tenir qualitat i quantitat de les relacions humanes. Una vida creativa, socialment rica, culta i lúcida.Malgrat els miratges materials, al món contemporani hi ha un gran buit existencial, que s'intenta omplir amb el consum il·limitat.
En el passat era més fàcil conviure en harmonia amb la natura. Avui el mateix papa Francesc a l'encíclica Laudato Sii parla de l'"Alegre irresponsabilitat" de la societat contemporània: el món actual, en ser insostenible, només pot acabar en catàstrofe.
En l'àmbit pràctic ens trobem que en el passat tothom sabia fer de tot: cultivar els propis aliments, crear teixits i cosir la roba, crear-se instruments i mobles amb la fusta, curar-se amb herbes..... Si cal tendir cap a un món de resiliència, caldrà promoure i recuperar l'autonomia real i no la dependència, ser capaços de tirar endavant en un món més real, amb relacions més vives. Una realitat que ha de despertar el sentiment de meravella quotidiana de la vida.
 
Que pot fer l'Educació Ambiental? Segons Pigem l'EA és una de les formes més importants d'educació, perquè ensenya un coneixement sense caducitat, tal com és el coneixement en l'ecosistema de l'home; fa notar com moltes de les formacions tècniques aporten coneixements de durada limitada. Per Pigem aquest enfocament de l'EA és necessàri també en altres àmbits, i parla de "renaturalitzar" també la cultura: la cultura moderna hauria oblidat som part de la terra, i no es pot separar ment i cos. 

En la cerca de nous paradigmes, es troba la proposta de l'Ecological Self i l'Ecologia Profunda (Deep Ecology) on l'ésser humà és part de la terra i com a part reflecteix el tot. (Arne Daess). Ésser humà significa participar en la vida dels éssers humans i de tots els éssers vius.

Després d'una presentació on es va entendre el conflicte ambiental com a una oportunitat d'empoderar la ciutadania a exercir el seu dret a decidir, va tenir lloc una taula rodona amb la presència del periodista Antonio Cerrillo, de Margalida Ramis de l'entitat Gob Menorca i de Carme Pla de Jornal.cat.

Antonio Cerrillo va destacar que el periodisme ambiental ha de donar veu a la gent perquè sigui representada, ser un contrapunt a estructures poderoses; cal generar una aliança en favor d'una cultura de defensa mediambiental cal fer front a la manca de professionalització del món de la defensa de la natura en conseqüència també donar veu a la necessitat de finançament de les ong ambientals.

Per a Margalida Ramis : Defensar el medi ambient és quelcom global. El moment requereix ajuntar els arguments de la lluita ambiental amb altres lluites: quan la gent entén que va més enllà dels aspectes ambientals, és més faci'l aconseguir implicació i que la mobilització agafi volada; la comunicació és una eina d'incidencia en l'opinió publica i en ala política i els mitjans; cal mantenir un equilibri entre la radicalitat necessària i la moderació que accepta la societat.

Durant el debat van sorgir diverses qüestions:
  • El periodista és intermediari, i necessita fonts fidedignes: avui hi ha entitats consultades com Gob Menorca, Ecologistes en acció o WWF. Conviden les ONG a ser fonts molt creïbles, que aportin dades irrefutables. Es convida les entitats a fer-se conèixer i identificar-se i trucar els periodistes ambientals. 
  • Focalitzar els grans problemes, i posar la mirada en els bons exemples: subratllar que existeixen propostes de solucions en funcionament. Donar pes a l'altruisme creatiu; les propostes creatives que solen sorgir en el món ambiental 
  • El periodisme ha de ser fiscalitzador amb el govern: si bé el medi ambient és "problema de tots", també hi ha responsables. No caure en l'abstracció de les responsabilitats o exigir responsabilitats a la ciutadania delegant en el "és cosa de tots": buscar i indicar els autèntics responsables per molt poderosos que siguin. 
  • Reflexió sobre el missatge catastrofista: un ús excessiu és ineficient, però no impedeix que s'hagin de fer saltar alarmes. Sovint l'estratègia política és el silenci i anestesiar la ciutadania, per tant el periodisme de tant en tant Sí que ha d'alarmar.  I intentar també despertar a través de les "bones notícies" que són motivadores. 
  • El llenguatge: el llenguatge de la "sostenibilitat" ha estat usurpat des de la publicitat de les empreses. Per tant de vegades és preferible no fer servir els mots, i explicar els problemes des de la base. Per exemple, Cerrillo considera més eficaç dir "impost per contaminar" que "eco-taxa". 
  • Finalment, es parla del ciberactivisme, que és molt important, però no ha de relegar l'activisme al carrer o amb les entitats. 
Les jornades van concloure amb visites de camp al Parc Agrari, als espais naturals del Delta del Llobrega i a les instal·lacions del Cram. 
 
Comentaris
El teu email no apareixerà enlloc
Control Antispam


Últimes Notícies