Inici > actualitat i mitjans > notícies

Titular notícies

La custòdia del territori s’endinsa en la ciutat

Dijous 12 Abril 2012 - 13:25

Autor: Jordi Romero-Lengua. Soci director d’Espai TReS • Territori i Responsabilitat Social

La custòdia del territori s’ha consolidat com una estratègia efectiva de conservació de la natura i el paisatge en entorns naturals, rurals o marítims amb un valor naturalístic i paisatgístic notable. La seva eficàcia s’ha contrastat en diferents àmbits, a través de l’impuls d’iniciatives de custòdia fluvial, agrària i marina que han estat reeixides.

Un dels entorns de recent implantació de la custòdia del territori és l’àmbit urbà. L’entorn urbà es caracteritza, entre d’altres coses, per una interacció social més gran i un ús social dels espais compartits més intens, la qual cosa obre bones oportunitats per la custòdia del territori, una estratègia basada precisament en la implicació ciutadana. La custòdia del territori permetria una gestió compartida dels espais urbans que tenen valor per a la ciutadania, i, fins i tot, dels edificis i locals en desús amb un cert interès patrimonial (veure les reflexions de  Xavier Sabaté i Albert Arias al respecte).

Aquest article pretén obrir una porta a la reflexió i el debat sobre l’aplicabilitat de la custòdia urbana en els nostres pobles i ciutats, i convidar les entitats de custòdia a que s’impliquin en el seu impuls.

Què entenem per custòdia urbana
La custòdia urbana la podríem definir com un conjunt d’estratègies i tècniques que pretenen implicar la ciutadania en la gestió d’espais i d’edificis urbans que poden satisfer diverses funcions socials i ambientals, a canvi de mantenir i millorar el seu estat de conservació. Dit d’una altra manera, és una estratègia de participació activa per implicar els diversos agents urbans (la propietat, els usuaris potencials, l’Administració pública i la societat urbana en general) vers la gestió responsable de l’espai urbà.

Existeixen alguns exemples reeixits que demostren que la custòdia urbana és efectiva. A escala internacional destaca el cas del Central Park, al bell mig de la ciutat de Nova York. Aquest parc urbà està gestionat per The Central Park Conservacy, una entitat de custòdia que aporta dues terceres parts del pressupost del parc i s’encarrega de gestionar el seu dia a dia i de fer-hi millores i restauracions. A l’Estat espanyol, l’associació Ésta es una plaza va aconseguir un acord amb l’Ajuntament de Madrid, que va autoritzar la cessió temporal d’una part d’un solar del barri de Lavapiés per a realitzar-hi un projecte d’autogestió veïnal que contemplava activitats educatives, mercats d’intercanvi, hort urbà, actuacions de teatre, etc.

A Catalunya, s’han impulsat diversos acords de custòdia d’iniciativa privada, com és el cas dels horts urbans de Terrassa, i comencen a impulsar-se experiències d’iniciativa pública que podrien encabir-se dintre de la custòdia urbana, com el projecte participatiu de la Paeria de Lleida, que pretén destinar uns solars del centre de la ciutat a jocs infantils, pistes esportives i horts urbans. Es tracta d’una vintena de patis, fruit de l’enderroc de velles edificacions i on els seus propietaris, la major part particulars, no tenen intenció, o no poden, construir-hi a curt i mitjà termini.

Valors urbans que justifiquen un acord de custòdia
La raó de de ser de la custòdia del territori és l’existència, en un indret determinat, d’una sèrie de valors naturals, culturals o paisatgístics que justifiquen l’acord de custòdia en aquell espai. En el cas de la custòdia urbana, pot resultar interessant establir acords tant en espais urbans on existeixin uns valors rellevants com en d’altres espais que tenen un valor potencial destacable, ja sigui perquè històricament el tenien o perquè es podria generar de nou. Per tant, la custòdia urbana pot ajudar a conservar valors existents i també a recuperar-los o generar-los.

Hi ha diversos tipus de valors que poden justificar una actuació de custòdia urbana. Els espais verds urbans i periurbans son elements amb valor natural i ecològic, ja que inclouen diversos hàbitats on poden viure una gran varietat d’espècies de flora i fauna (vegeu natura urbana). D’altra banda, la ciutat disposa de molts espais amb capacitat de transmetre sentiment de bellesa, com és el cas de molts monuments (fonts, escultures, etc.), edificis o jardins. Aquest fet els atorga valor des del punt de vista estètic.  Alguns d’aquests espais i elements urbans poden tenir, a més a més, valor simbòlic i identitari, fruit de la identificació de determinats col·lectius socials. Hom coneix algun cas de mobilització social per protegir espais i elements urbans amenaçats (monuments, edificis, arbres monumentals, etc.) que s’han pogut conservar gràcies a la pressió social.

Altres espais urbans destaquen per la seva capacitat per proporcionar beneficis socials, convertint els seus elements en recursos. És el cas dels horts urbans, que tenen, entre d’altres, un valor productiu. En relació amb l’ús (lleure, mobilitat, educació...) que fa d’un espai un determinat col•lectiu, els espais urbans també poden tenir valor social. Entre aquests espais amb valor social trobem els parcs urbans, els camins, els equipaments socials i altres espais de trobada i d’interacció social, els jardins, etc.

Els primers passos d’un llarg camí
Aquest és un moment clau en l’evolució de la custòdia urbana ja que comencen a impulsar-se projectes tant d’iniciativa privada com pública, pel que resulta del tot necessari fonamentar un corpus teòric i una praxis clara i compartida per part de tots els agents implicats en el desenvolupament de la custòdia a la ciutat.

Amb aquest propòsit, i per tal de donar un primer impuls a la custòdia urbana i estendre la seva implantació, fa uns mesos vam crear el bloc custòdia urbana, un espai virtual que pretén transmetre el potencial que té aquesta estratègia, així com facilitar l’entesa entre els diferents agents implicats en la gestió i l’ús dels espais urbans susceptibles d’incorporar un acord de custòdia.

Per la seva part, la Xarxa de Custòdia del Territori (xct) té un gran repte al seu davant. Introduir la custòdia urbana com una estratègia municipal pot ser una fórmula efectiva per aconseguir incidència política i social, i per acostar la custòdia del territori als municipis tal com planteja el III Pla director de la xct en una de les seves accions (Línia estratègica 2: incidència política i social). La xct pot afavorir aquest procés posant en contacte als diversos agents interessats, promovent l’impuls d’acords de custòdia urbana, acompanyant a les entitats de custòdia urbanes i canalitzant tota l’experiència de la custòdia del territori en l’àmbit urbà.

Més, sobre...: xct , custodia urbana
Comentaris
El teu email no apareixerà enlloc
Control Antispam


Últimes Notícies