Inici > la custòdia del territori > Els acords de custòdia del territori

Els acords de custòdia del territori

L'acord de custòdia és el procés mitjançant el qual els propietaris i/o gestors de finques privades es comprometen davant la societat a dur a terme una gestió que tingui cura de la conservació dels valors naturals, culturals i paisatgístics. L'acord de custòdia posa de manifest les necessitats concretes de la finca i els compromisos que s'estableixen entre, d'una banda, la propietat o els gestors (arrendataris, usufructuaris) de la finca i, de l'altra, una entitat de custòdia, que representa el conjunt de la ciutadania, l'interès comú.

El compromís es pot estipular en múltiples formes, entre elles les no escrites. Al nostre país existeixen moltes iniciatives de custòdia que funcionen sobre la base d'acords verbals, col·laboracions de fet que no estan formalitzades per escrit. Tanmateix, les formes escrites són recomanables quan es tracta de compromisos a llarg termini, i totalment necessàries quan l'entitat de custòdia ha d'invertir recursos materials i econòmics en la finca. A major compromís de la propietat (en durada i fermesa de l'acord), major implicació de l'entitat de custòdia (en recursos humans, materials i econòmics destinats a la finca).

Bàsicament, en un acord de custòdia l'entitat de custòdia es compromet a assessorar, cercar recursos i fins i tot fer accions determinades a la finca mitjançant voluntariat, recursos o personal propis i finançament extern, i la propietat accepta a canvi uns compromisos i restriccions d'ús d'acord amb els objectius de custòdia. És important remarcar, però, que al nostre país existeix una regulació administrativa de l'ús del territori que ordena les activitats que s'hi realitzen i les limita en benefici del medi ambient. Per aquest motiu els acords de custòdia a Catalunya, a diferència del que succeeix als països angloamericans, no suposen grans restriccions a la gestió sinó més aviat un procés de col·laboració entre la propietat i l'entitat de custòdia per dur-la a terme de forma compatible amb la conservació dels seus valores naturals, culturals i paisatgístics.

A partir d'aquest esquema bàsic, la relació de custòdia pot prendre diverses formes jurídiques. Les més habituals són els contractes basats en l'autonomia de la voluntat, és a dir, acords o contractes o regulats pel dret civil, documents oberts on les parts estableixen les bases de la seva relació amb total llibertat. Però també és possible acudir a figures regulades pel dret civil com l'arrendament, o la cessió d'ús, o fins i tot transmetre la propietat per compravenda, donació o llegat.

De la fórmula utilitzada, la durada establerta, la concreció dels pactes, etc. s'esdevindrà un compromís més o menys ferm entre les parts. Per això, el ventall d'opcions que ofereix aquesta guia permet adaptar l'acord de custòdia a les característiques de cada finca, els recursos de cada entitat i el compromís desitjat per la propietat. L'acord de custòdia sempre és un document negociat per les parts, i mai té un clausulat tancat a priori.
 
Per saber més sobre la forma jurídica dels acords de custòdia del territori, consulteu la guia Opcions de custòdia del territori en finques privades.