Custòdia del territori i municipi La custòdia del territori és una eina de conservació del territori que poden impulsar directament les administracions locals, i de fet ja n'hi ha que ho estan fent de maneres ben diverses.
El municipi com a impulsor de la custòdia del territori en l'àmbit local1
El municipi pot ser un bon impulsor de la custòdia del territori, ja que disposa de diferents mitjans i característiques d'organització, que poden afavorir la custòdia del territori des de l'àmbit municipal, i de la que en poden treure algun tipus de compensació per al municipi.
• La proximitat al territori; generalment des dels ajuntaments es coneix bé el territori i és més fàcil que es pugui ser conscient del valor dels espais a protegir. També la recompensa, el benefici ambiental o el gaudi de l'espai protegit reverteix directament sobre els ciutadans .
• La proximitat a les persones; tant als propietaris com als potencials usuaris, fa que els membres del consistori sovint coneixen personalment als propietaris, i això pot facilitar alguns acords de custòdia, per la confiança personal que pugui existir.
• La capacitat de gestió integral des del municipi també pot afavorir la promoció de mecanismes de custòdia des de tots els àmbits, establint normativa de conservació, promovent bonificacions fiscals o creant organismes de gestió mancomunada (patronats, consorcis, etc).
• L'oportunitat de desenvolupament del municipi; la custòdia es pot percebre així en alguns municipis, sobre tot els més petits, en el que es pot utilitzar el potencial de paisatge, natura i cultura per promocionar turísticament el municipi.
• La presència de tècnics qualificats i responsables de conservació als ajuntaments poden facilitar la valoració i proposta de programes de conservació a llarg termini i donar continuïtat a les possibles alternances en la direcció política derivades dels canvis de les eleccions.
• Una oportunitat de captar ingressos suplementaris al pressupost municipal a partir de fons per la conservació derivats de les polítiques agrària i ambiental, tant comunitària com autonòmica, o d'altres fonts de finançament privades.
1 s'han extret elements de la ponència: Custòdia del territori i municipi: oportunitats per a la gestió i conservació del sòl no urbanitzable des de l'àmbit local, que va fer Esther Fanlo Grasa en la III Reunió de la XCT.[Tornar]
Exemples que mostren com una administració local impulsa la custòdia com a eina de conservació
L'Ajuntament de Cassà de la Selva (Gironès) utilitza la custòdia del territori com a
via per garantir la protecció i gestió respectuosa del sòl, sense fer que això representi una càrrega per als propietaris del territori. Les Normes Subsidiàries municipals contemplen una Comissió municipal de Custòdia del Territori, amb representació d'entitats i propietaris locals, que actuarà a tot el sòl no urbanitzable del municipi. Els primers acords impulsats per la comissió són en prats de dall i en rouredes de plana.
El Pla especial urbanístic de protecció i gestió del patrimoni natural del municipi de Granollers (Vallès Oriental), expressa ja des d'un bon principi la convicció de que «les tècniques de custòdia del territori tenen un camp d'experimentació exemplar i aconsegueixen que per a la conservació del patrimoni natural del municipi ajuntin els seus esforços l'administració municipal, els propietaris i les entitats ciutadanes i els ciutadans que a títol personal decideixin implicar-s'hi.». El pla de gestió de les 132 Ha incloses al pla especial contemplarà iniciatives de custòdia del territori en aquests espais.
L' Ajuntament de Tremp (Pallars Jussà) utilitza el concepte de custòdia del territori a La Terreta, una àmplia zona de muntanya amb diversos pobles i indrets de valor natural, i al riu Noguera Pallaresa, al pas pel municipi. En una escala molt més petita el Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis, que forma part de la Fundació municipal Museu Industrial del Ter, de l' Ajuntament de Manlleu (Osona), porta a terme iniciatives de custòdia en petites zones de ribera on a més es fan actuacions de conservació i millora dels hàbitats. El Consorci de l'Espai Rural de Gallecs (Mollet i Parets del Vallès, Vallès Oriental) aplica la custòdia en acord amb els masovers arrendataris de terrenys agrícoles d'aquesta zona del Vallès.
El Consorci de les Gavarres (Baix Empordà / Gironès) ha elaborat un pla, fruit d'un premi a estudis, per impulsar la custòdia del territori al massís de les Gavarres, amb la participació de les entitats públiques i privades dels 20 municipis que en formen part. L'edició del pla i un tríptic de difusió han de servir per impulsar la custòdia al massís.
L' Ajuntament d'Abrera manté acords de custòdia amb l'Associació Hàbitats-Projecte Rius (acord d'adopció del Torrent Gran d'Abrera) i amb la Societat Espanyola d'Ornitologia a Catalunya (seguiment i custòdia d'una finca municipal al riu Llobregat, obtinguda com a cessió en un conveni urbanístic. Diferents municipis d'arreu de Catalunya mantenen acords similars per a terrenys municipals i públics amb la Fundació Territori i Paisatge-Caixa Catalunya.
Dels 114 acords que es van comptabilitzar a l' Inventari d'iniciatives de custòdia , a data de novembre de 2003, 4 d'aquests acords han estat elaborats per administracions locals. També tenim coneixement d'altres acords que actualment estan negociant les administracions locals amb els propietaris. I 35 acords són en terrenys de propietat municipal o altres terrenys públics.
Els ajuntaments i altres administracions locals (consorcis, fundacions municipals, consells comarcals...) estan apostant en la custòdia del territori com a eina fonamental per a la gestió de la conservació d'elements d'interès natural, cultural i paisatgístic, i l'intenten integrar en el seu planejament urbanístic i en les estratègies d'ordenació i protecció del territori.
Les aliances entre els ens locals i entitats privades de custòdia
L'aliança entre un Ajuntament, o organisme local, i una entitat no lucrativa (associació, fundació, etc.) pot ser una via per introduir la custòdia a l'àmbit municipal sense carregar l'estructura tècnica municipal. Les associacions locals poden aportar proximitat, participació ciutadana i estima pels indrets locals. Les associacions i fundacions de major abast potser coneixeran menys el municipi però poden tenir més capacitat i qualitat d'actuació. Una aliança a tres bandes, entre el municipi, una entitat local i una de major abast pot aportar tots els beneficis alhora.
foto: Ajuntament de Cassà de la Selva
Aquestes sinèrgies entre els dos tipus d'entitats permeten assolir acords en indrets que probablement no aconseguirien arribar si actués cadascuna per separat. També pot ser beneficiós en aquells indrets més conflictius ja que hi ha les dos vessants interessades en protegir-lo: la privada i la pública.
El municipi com a propietari de territori
Els ajuntaments i altres administracions són propietaris de terrenys en els que hi ha elements naturals, culturals i paisatgístic que són interessants de conservar. Hi ha entitats municipals que són conscients de que tenen un patrimoni que ha de perdurar per les següents generacions, i per aquesta raó intenten conservar-lo.
Els ajuntament i administracions locals disposen de la propietat de diferents tipus de terrenys en els que es poden fer servir diferents estratègies de custòdia del territori.
Els terrenys comunals són una part important dels terrenys rústics, majoritàriament a les comarques pirinenques, els quals pertanyen a una comunitat de veïns que viuen en un nucli de població i del qual fan un aprofitament col·lectiu dels seus bens.
Els terrenys patrimonials són bens immobles dels que l'Ajuntament o administració local en té la propietat plena. D'aquest terrenys n'hi ha que tenen un valor de conservació per si sols, però n'hi ha que no tenen cap element natural, cultural o paisatgístic que sigui interessant de conservar. Aquest últims poden ser interessants a l'hora de fer permutes per algun altre terreny que sigui susceptible a conservar.
Els terrenys de cessió urbanística són terrenys que han passat a formar part del patrimoni immoble municipal. En aquest cas seran interessants els que tinguin algun valor de conservació o amb els que es pugui fer una permuta amb altres terrenys de valor.
En tots aquest tipus de terrenys, els acords entre l'ajuntament i una entitat de custòdia poden ser la via per tal de conservar els seus recursos naturals, culturals i paisatgístics.
Els ajuntaments i administracions locals també poden actuar com a entitat de custòdia .
Des de les entitats municipals disposen d'instruments variats per tirar endavant experiències de custòdia.
Els convenis de col·laboració són una fórmula jurídica de gestió molt flexible i que admet nombroses aproximacions. Així, l'ajuntament pot establir un conveni de col·laboració a tres parts per exemple amb un propietari disposat a la custòdia i una entitat local de conservació i actuar d'aquesta manera com un “facilitador” institucional per la custòdia.
Els fòrums de participació ciutadana que els darrers temps s'han impulsat als municipis i que tenen composició i organització variada, des de consells municipals temàtics, fins a processos participatius lligats a agendes 21 locals o a revisions del planejament general municipal. L'existència d'aquests fòrums pot ser útil per la custòdia especialment perquè poden reunir en un mateix grup els ciutadans i els possibles usuaris en la conservació. Els fòrums poden derivar en la constitució de consells o comissions locals de custòdia del territori.
Les tipologies d'entitats municipals de gestió: com són els instituts municipals, les fundacions, les empreses d'urbanisme... que permeten una gestió més àgil i autònoma.
En el nostre territori podem trobar diferents exemples d'ajuntaments, consorcis i fundacions municipals que actuen com a entitats de custòdia del territori.
1 s'han extret elements de la ponència: Custòdia del territori i municipi: oportunitats per a la gestió i conservació del sòl no urbanitzable des de l'àmbit local, que va fer Esther Fanlo Grasa en la III Reunió de la XCT. [Tornar]
El municipi com a impulsor de la custòdia del territori en l'àmbit local
